No deixa ningú indiferent la preocupant situació laboral en què viu una significativa majoria de la població. La precarietat laboral hi juga un paper principal en el desenvolupament del malestar tant de l’individu com del col·lectiu. Quan la precarietat impedeix tenir una vida segura i confortable, les persones es veuen abocades a la misèria i al patiment.

Amb la incertesa i la inestabilitat es refermen les pors i els malestars. Les feines precàries sotmeten les persones a una dinàmica nociva que impedeix planificar el present i el futur. Aquesta impotència, fruit de la manca de temps i recursos, produeix una vida més vulnerable i envellida de manera prematura, proveïda de dubtes sobre la pròpia capacitat per afrontar la quotidianitat.

Amb aquest tipus de circumstàncies, la salut en queda al marge, i no es tracta amb la importància que és deguda. La sensació de desesperança i alienació aflora, esvaint qualsevol possibilitat de tenir més qualitat de vida.

Tot i les reformes legislatives i les ajudes socioeconòmiques per revertir aquesta situació, moltes persones segueixen sense tenir accés a l’autodeterminació, saltant d’una feina a una altra sense una identitat ocupacional que les defineixi